terrassatrens.com > Ferrocarril de Vallparadís > Un viatge

Ferrocarril de Vallparadís - Un viatge

Abans que res, on hem d'anar és a la taquilla de l'estació del Sot del Pi, on es venen els bitllets. Només val 1€ de bitllet de col·laboració cada viatge. Un cop tinguem els bitllets anirem cap a les andanes i esperarem el tren. Avui podem triar perquè hi ha poca gent. Bé, el primer tren que arriba és el tren remolcat per la locomotora dièsel Americana i cinc comfortables vagons (7 ¼''). Quatre d'aquests vagons són per muntar-hi "a cavall" i l'altre és la plataforma per a dur persones que es mouen en cadira de rodes. Triem el darrer ja que així gaudirem d'una fabulosa vista de tota la composició. Ara, hem d'ensenyar els bitllets al revisor. Ens els picarà i tocarà el xiulet per tal d'avisar al maquinista que ja pot marxar. La locomotora respon amb un altre xiulet i comença a córrer. A la nostra esquerra deixem enrera la locomotora elèctrica 311 i més enllà la locomotora de vapor Mercè. Avui tots els trens que corren són de 7 ¼''. De fet, són molts més segurs que els inestables vagons de 5" si bé aquells encara ajuden en dies de forta afluència de públic. Els primers metres són plans i rectes. Però, de cop i volta, girem cap a la dreta amb una forta pendent mentre deixem al nostre costat esquerre la unió de les vies 1 i 2. El tren va més ràpid i ens ajuntem amb la via que teníem a l'esquerra. Ara passem per sota el gran Pont del Passeig (que és per creuar el torrent de Vallparadís) i també per sobre el canal. A l'esquerra podem veure la via que va directa al dipòsit. També podem veure un canvi d'agulles procedent de la Zona Franca de Barcelona posat com a monument. En aquest moment iniciem la gran corba al voltant del dipòsit que ens farà retornar en direcció a l'estació. La locomotora tèrmica segueix el seu viatge i a la nostra dreta podrem veure la via (només de 7 ¼'') que va cap a l'interior de les cotxeres-taller número 2. A la nostra dreta ara veiem la paret d'aquestes cotxeres així com un rellotge que ens indica correctament "l'hora oficial" i una placa que posa "Tarrasa" procedent de l'estació dels Ferrocarrils de Catalunya de l'època. Si mirem a l'esquerra podrem veure el "vell" dipòsit amb deu vies que conflueixen en un pont giratori. Només cinc d'aquestes deu vies estan sota cobert. Seguim la volta en una forta rampa que fa alentir la marxa del comboi. Podem aprofitar-ho per observar l'intercanviador que permet als trens de 5'' i també als de 7 ¼'' anar directes al dipòsit. Ara la composició accelera i ens ajuntem amb la via que ve de les cotxeres. A partir d'aquí la via sempre puja en un traçat sinuós i vorejant el canal. La locomotora Americana xiula i ens introduïm a l'únic túnel de la línia, el túnel Baumann. Abans d'entrar al túnel podem aprofitar per saludar els viatgers que pacients s'esperen a l'altra banda del canal, a l'estació. Després del túnel ve la part més dura del circuit ja que hi ha una forta rampa. Una mica més amunt, comencem la gran corba que ens permetrà arribar a l'estació. Passem per sobre el canal mitjançant el Pont de la Cascada del Castell, cascada que queda a la nostra dreta, i passem per un pont sota un camí per seguir immediatament per una trinxera. Encara podem dir adéu al guardaagulles abans que el tren es pari a la via 3.
Si tenim més bitllets podem gaudir d'un viatge amb la locomotora elèctrica 311 o bé les de vapor, sigui la Waldenburg o la Mercè. Però això ja és cosa vostra...

---